Els reggaetoneros dels cotxes

BUM xacú xá BUM xacú xà!!

Aquest escrit és una denúncia a tota aquella gent (per dir-los d’alguna manera) que va amb la música a tot drap pel centre de les ciutats com si fóssin una ambaixada de Discoteca Latino. Per Déu, si fins i tot fan tremolar els vidres de les cases! A mi em sembla increible com hi pot haver gent a aquestes altures que no es pari a pensar amb el que pensa l’altra gent d’ells.

Em pregunto quina necessitat tenen de fer que l’altra gent escolti per força la música que els agrada a ells. Ja no em refereixo al reggaeton (paraula que segurament pocs d’ells saben escriure correctament), sino també a tot tipus de música electrònica actual, sobretot les que surten als anuncis d’SMS pel mòbil (Envia BORA al 7762…) encara que sigui el primer el més predominant, almenys pel carrer Migdia de Girona (el que em toca patir a mi).

El que de veritat em treu més de polleguera, i em sembla que no parlo només per mi, és anar pel carrer i veure amb la cara de sobrats que va aquesta gent, amb els seus pentinats a l’última, l’arrecadeta de rigor, fumant normalment, a l’estiu sovint sense camiseta i conduint un cotxe “intent-de-túning”. Suposo que és un fet instintiu (per no dir animal) el fet de voler estar per sobre dels altres, de voler destacar enmig de la multitud per aconseguir l’atenció de la femella en qüestió. Doncs bé, he vist reportatges d’animals on el mascle es comporta millor (deixat endur totalment per l’instint quan volta a la femella) que aquests individus. Jo és que el fet de portar la música 10 vegades més alta que el nivell acústic permès a qualsevol ronda de Barcelona ho trobo sumament ofensiu. I és ara quan em pregunto, és un fet delictiu portar discoteques ambulants dins el cotxe? Conec bars que han tancat al voltant de la zona on visc que feien menys soroll que aquests impresentables.

M’he parat a pensar a vegades quina seria la solució per a aquests casos de sordera “només quan estic al cotxe”. Anar de bones mentres estan aturats al semàfor i preguntar si per favor poden abaixar una mica el volum de la “música” et pot costar una bofetada, no ens enganyem. Aquests “Créisi bois” no estàn pas d’ósties (o sí). Una solució més dràstica però al mateix temps efectiva seria un llançament d’ous sistemàtic cap a tot cotxe que emeti senyals acústics més elevats del que és recomanat per tot otorrinolaringóleg. M’imagino la cara de “el Yonni” o “el Marcas” amb el seu cotxe super-túning en veure que el seu vehicle és acribillat d’ous al més pur estil màfia siciliana. Dubto que entenguéssin el motiu, i m’hi jugaria alguna cosa que sortirien del cotxe escandalosament, abaixarien la música i buscarien al culpable. Però AH! ALERTA! Més valen els crits conseqüents que la música causant, serien uns segons de descans auditiu impagables…

Ah! I que consti que no em poso amb l’estil de música, com fa l’Eva Perales:

HASTA LOS HUEVOS YA!
[video:youtube:CqFYwF3Clgg]

El cicle de la vida

Als 4 anys, l’èxit és…no pixar-te als pantalons.
Als 12 anys,l’èxit és…tenir amics.
Als 18 anys, l’èxit és…tenir carnet de conduir.
Als 20 anys, l’èxit és…follar.
Als 35 anys, l’èxit és…tenir diners.
Als 50 anys, l’èxit és…tenir diners.
Als 60 anys, l’èxit és…follar.
Als 70 anys, l’èxit és…tenir carnet de conduir.
Als 75 anys, l’èxit és…tenir amics.
Als 90 anys, l’èxit és…no pixar-te als pantalons.

Via Stumble