“Okuribito” és el nom original de la pel·lícula “Departures” que va guanyar l’óscar a la millor pel·lícula estrangera aquest 2009. És japonesa i va d’un món realment difícil de tractar, la mort. El protagonista és un violoncenista fracassat que retorna al seu poble natal, on ben aviat troba una feina que, segons l’anunci del diari, “ajuda a viatjar a la gent”. No cal dir que el viatge no és altre que la mort, i ell es dedicarà al No-kan, o a l’art d’enterrar els morts.
El No-kan no és enterrar el mort com es fa aquí. És tot un ritual amb el qual preparen el mort per tal que la família se’n pugui despedir definitivament, tot davant dels familiars i coneguts, tinguent cura que no es vegi res compremetedor, i amb una sèrie de moviments harmònics (i fins i tot hipnotitzants) com si de la cerimònia del tè es tractés.
El que realment impressiona i emociona a parts iguals en aquesta pel·lícula són les reaccions de la gent davant d’un fet tan habitual, o que ho hauria de ser almenys, amb algunes situacions que fins i tot arriben al punt de surrealistes. De fet amb el No-kan del próleg sembla que la pel·lícula sigui d’humor negre (imperdible aquesta seqüencia).
A més la música és del gran Joe Hisaishi, conegut per ser l’autor de les bandes sonores de moltes les pel·lícules de Studio Ghibli.
Si la vols veure al cine no et quedarà altra que anar al BAFF (Barcelona Asian Film Festival) el dia 8 de maig; s’està celebrant aquesta setmana mateix. I sinó a tirar de mula.