Parlava l’altre dia dels enamoraments platònics que patim cada dia els homes. Era una manera de dir-ho. També fa poc que comentàvem amb una amiga les reaccions que tenim els homes al veure una dona guapa (al gust de cadascú, és clar) quan estem enmig d’una conversa. Perdem el nord.
Si estem en una conversa entre amics la cosa es soluciona ràpid, el primer que la veu fa un “ei pssst”, o simplement desvia la vista i aixeca les celles de manera visible per la resta de conferenciants. El món es congela. Els escàners s’encenen. Els ulls es preparen a captar la màxima informació possible en qüestions de segons. El so ambient es torna enllaunat. El ritme dels cors augmenta, donant pas a un escalfament generalitzat de l’ambient. La saliva surt del seu curs habitual, i és que tots els músculs del cos es relaxen, o quasi tots. El moviment ocular és semblant al de la fase REM, ràpid i d’un cantó a l’altre. Cada detall importa. Cada alenada de perfum. El cervell es queda en mode “Entrada de dades”. Només pot entrar informació. La única informació sortint és mitjançant paraules o grunys d’aprovació general: “mmmmmh”, “bufff”, “buaah”, “agggggg”… La noia desapareix per la cantonada. Tots tornem a la realitat i algú pregunta “què estavem dient?”. Riem tots. La capacitat que té un escot o un tanga+tatoo per congelar ambients i concentrar mirades en èpoques d’estiu és abrumadora. El moviment ondulatori d’una natja pot hipnotitzar tot un carrer. I elles ho saben! No en tingueu cap mena de dubte.
Ara bé, què passa quan estàs en presència femenina? Com t’ho manegues? Estàs parlant amb una noia en una terrassa d’un Bar i passa per darrere d’ella la que en aquells instants és la noia més desitjable carnalment de la terra.
Els homes farem veure que estem dins la conversa, però tota la nostra part conscient estarà enfocada a la ciutadana X en qüestió. Ja no dic la mirada, sinó la ment. Si bé és cert que els ulls aniran fent micro-escapades en intervals petits, intentarem de totes les maneres possibles que no es notin les nostres palles mentals.
Però amics i amigues, es nota.
Més si estàs parlant: la concentració baixa, la parla es desaccelera i les lletres s’ajunten. No s’hi pot fer res.
Es podria batejar com l’efecte Biquini, ja que al cantó de les platges sol passar en més ocasions. Almenys així l’han batejat en aquest article, on alguns científics sense res més a fer, han estudiat el fenómen:
http://www.quo.es/ciencia/noticias/el_efecto_biquini
N’extrec un paràgraf d’exemple que analitza molt bé el que he explicat:
la visión de las chicas en biquini provocaba una intensa reacción en el area del cerebro del cuál depende la toma de decisiones inmediatas. Lo curioso es que una serie de personas que eran propensas a planificar a largo plazo, se mostraban ahora impulsivas y ansiosas”.
Eso sí, cuando las chicas desaparecían de escena, la actividad cerebral volvía a su estado habitual, y los voluntarios recuperaban la sensatez perdida.
