Hey Jude cantada per milers de persones

Normalment les campanyes que fan les companyies telefóniques em fan ràbia. Sembla que t’estiguin dient: “Mireu amb què ens gastem els vostres calers!” quan amb els diners que ha costat, per exemple, el concierto Movistar de los 40 o qualsevol moguda així descomunal o anuncis milionaris (i copiats molts d’internet, veritat Telefónica?) bé podrien abaratir els costos de les trucades i, sobretot, dels SMS, que per enviar 4 caràcters et cobren a preu d’or. És per aquest motiu que ja fa temps que vaig decidir donar suport a les companyies “petites” (a darrere sempre hi ha alguna empresa gran, com no), doncs a part de ser més barates, la competència entre marques sempre va bé.

Bé, una campanya d’aquestes ha aconseguit que realment per uns instants hagi oblidat tot aixó. Es tracta d’una concentració a la plaça Trafalgar a Londres, on la companyia T-mobile va reunir milers de persones per cantar amb un super-karaoke, tothom micro en mà, la mitiquíssima cançó dels Beatles.

Realment toca la fibra!

Ja ho havíem vist fa temps en una estació de tren, aquell pic amb una super-tabla.

Fama time:

Okuribito

[video:youtube:wY70USlpIlI]

“Okuribito” és el nom original de la pel·lícula “Departures” que va guanyar l’óscar a la millor pel·lícula estrangera aquest 2009. És japonesa i va d’un món realment difícil de tractar, la mort. El protagonista és un violoncenista fracassat que retorna al seu poble natal, on ben aviat troba una feina que, segons l’anunci del diari, “ajuda a viatjar a la gent”. No cal dir que el viatge no és altre que la mort, i ell es dedicarà al No-kan, o a l’art d’enterrar els morts.

El No-kan no és enterrar el mort com es fa aquí. És tot un ritual amb el qual preparen el mort per tal que la família se’n pugui despedir definitivament, tot davant dels familiars i coneguts, tinguent cura que no es vegi res compremetedor, i amb una sèrie de moviments harmònics (i fins i tot hipnotitzants) com si de la cerimònia del tè es tractés.

El que realment impressiona i emociona a parts iguals en aquesta pel·lícula són les reaccions de la gent davant d’un fet tan habitual, o que ho hauria de ser almenys, amb algunes situacions que fins i tot arriben al punt de surrealistes. De fet amb el No-kan del próleg sembla que la pel·lícula sigui d’humor negre (imperdible aquesta seqüencia).

A més la música és del gran Joe Hisaishi, conegut per ser l’autor de les bandes sonores de moltes les pel·lícules de Studio Ghibli.

Si la vols veure al cine no et quedarà altra que anar al BAFF (Barcelona Asian Film Festival) el dia 8 de maig; s’està celebrant aquesta setmana mateix. I sinó a tirar de mula.

Bajocs (6 de 8)

Avui:

La Marihuana!

Millor si jugues amb so aquí: https://www.jordibabot.cat/media/blogs/a/jocs/maria.swf


Avís: És un joc interminable (si no mors clar) em sembla recordar.

Aquí el codi.

Per cert, la marihuana fa que riguis així:

ha ha ha ha haaaaaaa!!
[video:youtube:dwYtQsKEaOA]

Aquí el joc del tabac.
Aquí el joc de la cocaïna.
Aquí el joc de l’èxtasi.
Aquí el joc de l’heroïna.
Aquí el joc de l’LSD.

La seqüela d’ “El Senyor dels anells”, demà on-line, i gratis

Estareu flipant, tant com jo suposo. Fins avui no en sabia res d’aquesta seqüela. Està feta, sembla ser, per gent amateur, de fans per fans segons ells. Aquí en trobareu més informació, us deixo amb el segon tràiler, promet molt!

http://www.thehuntforgollum.com/

Mig camí per Bernard’s World

El festival TeaserLand encara no té guanyador. La fan durar la broma. Cada setmana s’eliminen 2 concursants (éren 20) i Bernard’s World encara no està tatxat de vermell. Esperem que duri fins al final! Com diria el Núñez de Crackòvia: 30.000 èurus no…?
L’últim a eliminar era un clar preferit pel premi, Alicia en negro. És a dir, que pot passar de tot.

Braid

[video:youtube:GN0Mxoef8f8]

Feia temps que sentia anomenar aquest joc. A molts llocs el deixaven com un dels millors jocs de l’any (2008). A finals de març (2009) finalment va sortir per PC i avui m’he decidit a provar-lo. No he arribat ni a la tercera pantalla que he tret la targeta de la cartera i l’he comprat (11,40?). Considero que obres mestres d’aquest estil s’han de recolzar, encara que ja s’hagin forrat anant i tornant. Simplement genial. Fins i tot hagués comprat la banda sonora si existís, una delícia! (Ara, que ja he contribuit prou amb el joc :P)

Actualitzo: Gràcies a en Cesc me n’adono que la banda sonora ja està a la venda!

Lletres de cançons al Youtube

[video:youtube:4l9p6vhmy2M]

L’altre dia em va venir la vena melancòlica i m’estava mirant els videos de les cançons de la “Salseta del Poble Sec” pel Youtube. Em va fer recordar vells temps corrent amunt i avall per aquests mons de Déu de pavelló en pavelló seguint a un dels grups catalans més prolífics que ha parit mare. Vaig anar a parar a una cançó que em va fer posar la pell de gallina, “Dorm al meu costat“. No l’havia sentit vegades ni res en directe! És per aquest motiu que em vaig sorprendre a mi mateix tararejant la cançó com aquell qui està fent uns “singstars” amb els amics. Peró més sorprenent va ser que no recordava quasi ni l’estribillo. Aprofitant l’èxtasi cantaire que portava a sobre (no em sol durar gaire, val a dir) vaig disposar-me a buscar les “lyrics”, o sigui la lletra, de la cançó per internet, amb tan mala fortuna que vaig buscar-la dins la mateixa finestra, amb la qual cosa va desaparèixer la cançó i l’efervescent Nino Bravo que portava a dins es va trobar cantant sol sense música, cosa que emprenya molt. Tal va ser l’indignació que em vaig posar a buscar alguna manera de poder veure les cançons del Youtube amb les seves pertinents lletres en una mateixa finestra, tal com feia antany amb el Winamp i el seu plugin “Lyrc“, i ho vaig trobar, pels meus collons.

Ho he buscat pel navegador “Firefox”. Cal una extensió que es diu “Greasemonkey“, la qual permet modificar qualsevol característica de qualsevol web, mitjançant una sèrie d’scripts creats per l’ocasió. En aquest cas l’script és aquest, el Youtube Lyrics. No tardaràs ni 1 minut en tenir-ho tot instal·lat.

Quan reiniciïs el Firefox i escoltis qualsevol cançó mitjanament coneguda, et sortirà a la dreta un desplegable “Lyrics”. Ja tenim milers de cançons per cantar!

Ara bé, la de “Dorm al meu costat” no tenia lletra (quina sorpresa). L’script treu les lletres de llocs web internacionals, i per tant de lletres de cançons catalanes poques. Solució, em vaig crear la meva pròpia lyric, posant-la a lyricwiki.org. Ja puc cantar-la sense por a quedar-me a mitges 😉

Com he pogut viure sense el Launchy?

launchy

L’he instalat fa una hora i ja m’hi he acostumat completament.

Us poso en situació. Qui no s’ha trobat, treballant o simplement buscant una cançó, en que accidentalment tanques la carpeta on estaves, i curiosament gràcies al col·lega Murphy aquesta es troba a 10 carpetes de distància de l’arrel, del pal c:/documents/jordi/baixades/mp3/música/altres/2009/març/compilacions/bones/mel/

Si no has col·locat prèviament un accés directe que t’estalviï la feina a l’escriptori, l’has parida. No et queda més remei que refer amb 10 passos el camí que tu has desfet amb un simple click a la creueta de tancar finestra, fet totalment odiós i tediós si no tens el dia. És més, molts optem per utilitzar el buscador, encara que tardi 3 minuts en escanejar TOT el disc dur.

Bé, “el buscar se va a acabar”. Amb el Launchy tot queda solucionat. En el cas anterior ho hagués solucionat així. Tecleges Alt+espai. T’apareix un senzill quadre de text, a l’estil Google. Hi poses “mel”, i et surt tot el que dins del teu ordinador contingui aquestes 3 lletres. Això serveix per obrir programes instantàniament, buscar carpetes, música… el que es vulgui. Imprescindible vaja, i gratis.

Navegues en català?

He trobat interessant el gadget (en diuen giny, bonito palabro XD) que estrenen avui, diada de Sant Jordi, els de la fundació PuntCat (Que per cert, a veure si s’abaixen els preus dels dominis .cat, ja el tindria jo!!). Consisteix en un simple codi que s’introdueix al teu web, i el qual comproba amb quin idioma t’identifiques a l’hora de navegar. Si és en català, surt el logo que teniu a la dreta, sino, surt un super-avís indicant-te com fer-ho per canviar l’idioma al teu navegador.

Segur que alguns pensareu que això són tonteries (algún comentari auto-odi rebré XD), peró de tant en tant et trobes sorpreses ensopegant webs estrangeres traduides perfectament al català, i sense haver de canviar l’idioma expressament. A més els webmasters poden saber en quins idiomes cal traduir una determinada web si veuen que un idioma té un tant per cent elevat d’usuaris.

Ho deixaré uns dies, tampoc és plan d’anar tocant els collons als meus milers de visitants espanyols tota la vida 😛