Fa pocs dies em va venir una mena de mini atac d’angoixa, semblant al que m’havia passat a vegades pensant en la immensitat de l’espai (durant un estat d’embriaguesa important, tot s’ha de dir XD).
Alguna cosa semblant a això:
Aquesta vegada però la meva ment va derivar cap a altres horitzons, pensant en el que s’està cuinant en el món virtual que és Internet. Si no us voleu estressar gaire no continueu llegint:
Tothom qui més qui menys té sempre obert algun sistema de missatgeria instantània (Messenger, yahoo, gtalk…), tothom té correu electrònic (hotmail, yahoo, gmail…), molts participem en xarxes socials (Facebook, myspace, hi5, orkut…), xarxes “laborals” (linkedin…) , molts també pengem fotos a internet (Flickr, Picasa, fotolog…) i alguns videos (youtube, vimeo, veoh, dailymotion…), alguns tenim blogs personals (wordpress, b2evolution, blogspot, msn spaces…), alguns escriuen on són i què fan a cada moment (twitter…), alguns comprem per internet sovint (ebay, amazon…), fins i tot alguns arriben més enllà posant webcams a la seva habitació, o casos extrems com un que té la càmara enganxada al cap (no sempre òbviament) filmant tota la seva vida. Moltes coses que cada vegada es van entrellaçant i organitzant de manera que qualsevol amb pocs clics de distància pot saber des de qui ets, què fas, què feies, on ets, què penses, què compres… a què faràs, on seràs, quins són els teus gustos, què et pot oferir per comprar? I quan dic qualsevol no em refereixo a algú en particular, sinó també (com no) a empreses amb ànim de lucre: “Que estem en una societat capitalista home, hi tenim tot el dret!”.
Tot lligat, TOT! I a més tot ben indexat per a no perdre el temps buscant (Google, Yahoo, MSN…) i ben posadet i explicat sobre un mapa (google maps, google earth, Live search maps…)
Els mòbils que venen i que alguns ja tenen van tots amb GPS, la qual cosa no fa gaire difícil de preveure que aviat podràs fer TOT el que fas amb l’ordinador amb el mòbil. Podràs saber fins i tot on és una persona només mirant el mòbil: “Mira la Maria, ara passarà per aquí” o “Vaig a emprenyar en Pere que està al Bar X del carrer Y”. Rebràs anuncis depenent del lloc on siguis: “Ja has provat els pinxos de can Manelic? Segueix recte, gira a l’esquerra, ja hi ets, entra”… Així infinitat d’exemples.
Doncs bé a mi tot això em va abrumar.
En un món així, on cada vegada estem més envoltats de tecnologia i de xarxes inalàmbriques on tothom ho sap o ho pot saber tot de tothom, em pregunto quant tardaran (si no és que ja existeixen) en aparèixer grups anti-noves-tecnologies, gent que viurà aïllada del món internàutic a posta i que no voldrà saber res de cap innovació tecnológica haguda o per haver, tot i sabent dels infinits usos que se’ls hi pot donar. Aquests grups es regiran per aquests tres principis fundamentals:
– No tindran mòbil.
– No tindran ordinador.
– No tindran Internet.
Seran els Amish de l’era internauta. I sinó temps al temps!