Where the hell is Matt (2008)

Fa temps un senzill video de’n Matt, un jove viatger, va aconseguir entrar en el que podríem anomenar l'”èlit d’internet” (“dícese o diciérase” dels grans freaks que aconsegueixen que milions de persones arreu del Món mirin el que fan via internet sense voler-ho tan sols). El video consistia en que a cada lloc on anava, el paio es filmava uns segons en algún lloc característic ballant d’una manera força peculiar:

[video:youtube:7WmMcqp670s]

Doncs bé, ho ha tornat a fer, ara acompanyat, amb bona resolució i en llocs encara més surrealistes:


(Si cliqueu al cantó de Vimeo es posa pantalla completa, que sino no es veu bé!)

Jo de moment només tindria Budapest i Viena a la llista hahah

Dones

(Traduït de l’anglès)

Un noi molt tímid entra a un bar i veu una noia molt guapa seient en una taula. Després d’una hora d’agafar forces i coratge s’atreveix finalment a anar cap a ella i li diu: “Ehm, et fa res si m’assec aquí una estona?”

Ella respon cridant ben fort: “No! No follaré amb tu aquesta nit!”.
Tothom del bar es queda mirant l’escena esperant la reacció de l’home. Ell tímidament s’allunya d’ella ajupint el cap i torna a seure al seu lloc, enrojolat de vergonya. S’escolten riures de la gent.

Al cap d’una estona, la noia va cap a ell per disculpar-se. Somriu i li diu: “Em sap greu el que ha passat abans. Veuràs, és que m’estic graduant en psicologia i estic fent un treball sobre com reaccionen les persones davant de situacions compromeses.”

Ell respon cridant ben fort: “200 EUROS?? T’HAS TORNAT BOJA??”

Jack Keane

Avui en dia els jocs d’ordinador que tenen més èxit són els MMORPG (Massively multiplayer online role-playing game), del pal WoW (World of Warcraft) i per altra banda els FPS (First Person Shooters), del pal “Half life”. Tots estan enfocats a jugar online, hores i hores gent enganxada al teclat i la rata connectada mundialment fotent-se de tiros a punta pala o llançant-se encanteris i atacs múltiples en mons persistents.
Gràcies a Déu no hi he entrat mai en la dinàmica d’aquests jocs online. I és que un s’ha de conèixer a si mateix.

Jo quan tocava un joc no el deixava fins a passar-me’l. No és xuleria no, és simple i pur vici. Pocs han estat els jocs que se m’han resistit: “Bob” de SN, “Castlevania 2, Simon’s Quest” de NES, “Battle of Olympus” de NES… espines totes elles que encara tinc clavades hahah.
Passar-se “BattleToads” de la Nintendo, o “Parodius” de la Super Nintendo en mode super difícil, o “Street Fighter II” amb TOTS els personatges, només per a veure els finals de cadascun, també en nivell difícil, o “Dragon’s Lair” de Nintendo (Recomano el video de l’Angry Video Game Nerd), deixar la consola oberta durant dies ja que no es podia salvar en algun joc, esquerdar la tele de puntades i cops de puny que li fotia quan em mataven en algun joc… Tot de coses que em van fer auto-convèncer que posar-me a jugar online no era la millor idea, si no volia convertir-me en el “niño alemán” en versió catalana.

D’aquí ve que una de les meves principals preferències en quant a jocs per PC siguéssin, i encara siguin, les aventures gràfiques. Qui no té gravades en ment escenes i músiques dels “Monkey Island“, de “Day of the tentacle“, de “Loom“, de “Indiana Jones and the fate of Atlantis“, dels “Gobliins“… Jocs que formen part ja de la cultura del videojoc com “Ciudadano Kane” és al cine o la “Mona Lisa” és a la pintura.
(De fet ara penso que aquest estil de joc es mereix un article sencer, queda anotat)
Bé, el motiu d’aquest post és que m’he comprat fa poc un joc nou d’aventura gràfica: “Jack Keane“.

Diuen que té l’essència d’aquests jocs i que fins i tot els hi dedica unes quantes floretes (Sortirà la típica “¡Yo soy goma, tú eres cola!”?) Està doblat al castellà per més de 30 professionals en doblatge (en dono fe, de moment no surt el doblador aquell repugnant de “Broken sword”) i utilitza el típic “point & click”
Dona gust gastar-te uns minsos 20? (no, no m’he equivocat) per comprar-te un joc que saps que t’agradarà i que a més ajuda a valorar l’esforç de certes companyies a mantenir viu l’esperit “adventuregamer”.

Estiu, temps de viatges

Arriba el bon temps i amb ell els viatges. Tot Déu marxa cap a alguna banda. Uns van els altres vénen, uns més lluny que els altres, uns més temps que els altres, uns acompanyats els altres sols, uns cap al fred els altres cap a la calor… Això sí, molts tenen una cosa en comú, que anoten en un blog les respectives aventures, com aquests:

L’Ivan i en Lilo a Japó:

En Palma a Canadà:

De fet els blogs-viatges s’estàn convertint poc a poc en una eina molt millor que les guies normals i corrents, ja que es guarneixen amb experiències pròpies molt útils per a saber coses més a l’abast de tothom (com molt bé va fer en el seu temps en Serrano amb el seu British steps). Aquí algú hi posarà cullarada, si és que no ho ha fet ja (Google? XD).