Festa Ubuntu a Amer (III)

Com deia l’altre dia, Amer va ser seu de la presentació oficial de l’Ubuntu 8.10 en català. Al final no hi vaig poder assistir com hagués volgut, però l’estona que hi vaig estar va ser prou interessant. I és que posant en una balança una festa d’informàtics a un cantó i un rodatge medieval + un comiat de solter a l’altre aviat ho vaig tenir clar 😉

Parlaven de l’Ettercap durant la conferència de seguretat a la xarxa, una utilitat que permet obtenir dins una xarxa local (LAN) les dades dels usuaris connectats. El ponent va exemplificar-ho tot molt bé i la veritat, la cosa em va fer pensar en que si mai he de tenir alguna cosa connectada via Wireless, m’ho pensaré 2 vegades. No és tant fàcil com apretar un botó “robar dades” (el nivell de la conferència no era apte per tothom, de fet ni per mi heheh), però l’opció per gent malintencionada hi és. I m’he proposat investigar-ho, o sigui que wireless de Girona, prepareu-vos hehehe

Això és l’única cosa que vaig poder veure, la resta esperaré que algú en faci una crònica i us l’enllaçaré aquí.

Teaser del Teaser d’Alma Cubrae (actualitzat)

Com en Lluís va fer amb Benedictvm, la gent d’Alma Cubrae s’han animat també a fer un fals tràiler pel concurs de Teaserland.com. El passat cap de setmana vaig anar ajudar l’Albert (el director) i als d’Alma i la veritat que va estar molt bé. Vam estrenar un nou juguet, el tràvelling fet per ells mateixos, de 12 6 metres ni més ni menys:

Ara jooooo!
[video:youtube:b0F9jTMtCOU]

Vam tenir maquilladora, la Fàtima, amb els seus body-paintings i caracteritzacions (i a la que li he robat les fotos :P):

X-men?

Ves posant la mà en aquesta aigua…

Un Berro de la Cort de la varietat èlfica:
(demà poso la imatge)

El teaser està en fase de post-producció, tan aviat com estigui penjat el poso aquí!

Actualitzo: De fet encara falta rodar algunes escenes, com per exemple una lluita medieval amb 25-40 persones.
Obrim convocatòria a qui vulgui venir a ajudar! Serà el dissabte 29 de novembre a les 9 del matí a Miànigues (a prop de Banyoles) en principi. Si hi estàs interessat/da posa’t en contacte amb l’Albert (o amb mi si vols). Tot és sense ànim de lucre (guanyar el premi està molt difícil!), però hi haurà esmorzar per tothom i diversió assegurada (Quan podràs esbatussar-te amb espases a lo “Gladiator”?).

Una mostra en HD del curro que s’està fotent l’Albert (6 hores per fer aquest pla) si cliques aquí sota

Continua llegint «Teaser del Teaser d’Alma Cubrae (actualitzat)»

La popufòbia

 

jo vs el món

La popufòbia és un tipus de repugnància envers alguna cosa que ha estat experimentada per molta gent abans que tu, gent que no pararà de bombardejar-te cantant-te’n les bondats i virtuts fins que no ho experimentis tu amb els teus propis sentits, ja sigui una pel·lícula, una cançó, una obra de teatre, un restaurant, un viatge, un aparell electrònic…

M’hi vaig començar a fixar durant l’estrena de Titànic (o sigui el 1997). A mi en aquelles èpoques em va agradar molt la peli, i no entenia com podia haver-hi gent que no la volgués veure. Analitzant-ho vaig arribar a la conclusió que jo també feia el mateix amb altres coses, com no voler escoltar un grup de música perquè tothom ja l’escoltava, o alguna sèrie mítica que no volia mirar per què tothom deia la mateixa estúpida frase que està de moda durant una determinada època (una mica com el “Yo no he sido” d’aquell capítol dels Simpson, copiat del “He sido yo?” de l’Steve Urkel per cert). És, diria, una mena d’orgull que et fa tancar els ulls envers alguna cosa de la qual saps que en trauràs segurament una bona experiència, però que pels teus nassos no canviaràs d’opinió. Com si algú, quan ja ha passat la voràgine i el seguiment mediàtic, t’hagués de venir a donar uns copets a l’esquena dient-te “Molt bé nano, ho has aconseguit, t’hem estat vigilant i hem vist quin peu calces, t’has reprimit molt bé, felicitats”.

Un molt bon exemple és la sèrie “Perdidos” (“Lost” pels autèntics fans). TOTHOM coneix algú que es nega reiteradament a veure-la. Per què? Per la popufòbia!! Ja podem anar proclamant als 4 vents les excel·lències d’aquesta gran sèrie, l’individu en qüestió evadirà SEMPRE el tema dient: “Ja la miraré algun dia…”.

L’altre seria per exemple algun grup de música alternatiu que comença a fer-se sentir i a tu t’agrada. Quan vegis que TOTES les “quinceañeras” del món els hi comença a agradar el mateix grup, molt segurament la popufòbia te’n farà desentendre i diràs: “Bah! Han canviat l’estil aquests! Ja no m’agraden!”. He sentit “El Canto del Loco”?

O per exemple quan s’està planejant un viatge en grup, sempre surt algú opinant sobre alguna destinació dient: “AQUÍ TOTHOM JA HI HA ANAT”. Com si estigués prohibit anar a un altre lloc trepitjat anteriorment per la humanitat.

La gent anti-Facebook sol ser portadora de la síndrome popufòbica, ja que s’expandeix ràpidament amb l’aparició de noves tecnologies. O, com ja he dit alguna vegada, ningú recorda ja la popufòbia que teníem tots quan vèiem algú que parlava amb mòbil pels carrers fa 10 anys? O als que deien que Internet era per frikis! Cony de popufòbics! D’aquí se’n podria extreure tot un altre article!

L’altra cara és l’aparició de molta gent que vol ser el Cristòfor Colom del segle XXI. El típic “enterat” de tot que ha sentit a parlar fins i tot de grups musicals de Madagascar que pugen fort, o de l’incipient cinema Nord-Alaskès, per no parlar del nou restaurant caríssim que ha tingut el plaer de tastar. Tot per no ser víctima de la Síndrome!

L’explicació més lògica que se m’acudeix és que aquest “descobriment” (o el que sigui) mentre el coneix poca gent, te’l fas teu, en tens una mena d’exclusivitat i pots ser-ne una mica com l’abanderat. Sempre esperaràs que algú a qui li n’expliques la grandesa et reconegui el gran descobriment que has fet, de manera que quan arribi a la gran multitud tu podràs dir: “Ei! Que jo ja fa temps que ho vaig descobrir! Us ho vaig dir o no?”. En canvi, quan te n’adones que és al revés i veus que tothom sembla que s’hagi posat d’acord i li agradi una determinada cosa, quan veus que ja no pots entrar al tren de l’exclusivitat, ets carn de canó de la popufòbia… I no és que et deixin de banda, és que TU t’hi poses tot solet!

Per cert, el nom se l’ha inventat en Lluís.

La fi de Prison Break

Sembla que la 4a serà  l’última temporada que veurem. Era una mort anunciada, com ja deia fa temps, amb la primera temporada es va esgotar tota la frescor de cop.

Haurem de trobar-hi alguna alternativa… Algú m’aconsella alguna sèrie que valgui la pena? L’episodi pilot de Fringe (del creador de Lost, J.J. Abrams) em va decepcionar una mica.

De record sempre podrem tenir l’origami que fa l’Scofield la primera temporada:


origami scofield imatge

Festa Ubuntu a Amer (II)

Ara sabem d’on ve tot almenys:

El proper dia 29 tenim una jornada informàtica a Amer,

Fa temps vaig fer una aposta per Amer i gràcies a les amistats que tinc i a la Col·laboració de l’Ajuntament l’equip d’Ubuntu en Català ens va triar Amer com a lloc de presentació de la nova versió en llegua Catalana. Totes les persones que vindran a parlar són mestres de diferents universitats de Catalunya i tots ells són promotors de Català a la xarxa. No deixeu perdre aquesta oportunitat de passar-vos al costat Català de la informàtica. Tot sigui per fer difusió del poble i per el programari lliure i en Català!

Ja tinc un ciri encès per que tot resulti positiu!
Aquest cap de setmana he enganxat diferents cartells de promoció.

Consulteu l’agenda.

http://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/InstallIntrèpid

Jordi Àlamo Llapart
www.bttamer.org

Molt bé Jordi!

Festa Ubuntu a Amer!

ubuntu

Estava jo tranquil·lament fent el tallat a “Can Franco”, bar d’Amer que solo freqüentar sovint, quan m’he fixat en un cartell al tauler d’anuncis on hi apareixia el logo de l’Ubuntu.

L’Ubuntu per qui no ho sàpiga és una distribució GNU/Linux, o sigui, un sistema operatiu com el “teu” Windows XP, l’única cosa que totalment gratuït i de codi obert. Els últims anys l’Ubuntu s’ha convertit en el principal cavall de batalla en front d’altres alternatives comercials com poden ser el “teu” Windows XP o el Mac OS X.

El cas és que no sé per quins set sous (ho estic investigant encara) el pròxim 29 de Novembre del 2008 es farà a Amer una festa Ubuntu a nivell de Catalunya (també se n’han fet a Lleida i València), i edito, per celebrar la sortida de la nova versió 8.10 Intrèpid Ibex, durant tot el dia, on hi haurà diferents activitats, com xerrades, tallers, jocs… i on s’intentarà acostar aquest fantàstic sistema operatiu (el qual per més inri pots tenir-lo en català, no com el “teu” Windows XP) al gran públic ensenyant les múltiples bondats que ofereix.

El cartell:

Jo per la part que em toca (com a amerenc i com a ubuntaire novell) hi assistiré, com no, i espero que els “fidels” lectors d’aquest bloc també s’hi passin una estona (sobretot la gent d’Amer, que us conec XD).

P.D: Al Frets on Fire penso arrasar 😉

Més informació a www.amer.cat (encara no disponible veig)
http://www.ubuntu.cat/ i a https://wiki.ubuntu.com/InstallIntr%C3%A8pid

A Vampire Story

vampire story imatge

Com a fan de les aventures gràfiques de tota la vida (fa poc parlava de Jack Keane, el qual al final em va decepcionar una mica. Per la história més que res.) he de dir que la demo de “A Vampire story” m’ha sorprès molt gratament. Sembla que tindrà tots els ingredents de les bones aventures gràfiques “de antaño”, del pal “Monkeys Islands”, “Days of the tentacles” i totes les aventures de Lucasarts en general, i en 2D!

Amb només una pantalla ja te’n pots fer a l’idea de lo gran que pot arribar a ser aquest joc. Molt bona ambientació, bons diàlegs (in english), animacions per cada acció important i bona música. Si es ven a un preu raonable aquest joc caurà per reis 😉