Doncs sí, tan fàcil com això. No vull fotre l’ou mai més. Pots fer el donatiu al següent número de compte:
ES14 2100 0147 0601 0134 0415
Gràcies.
El bloc d'en Jordi Babot Casacuberta
Doncs sí, tan fàcil com això. No vull fotre l’ou mai més. Pots fer el donatiu al següent número de compte:
ES14 2100 0147 0601 0134 0415
Gràcies.
Hi ha un grup al Facebook (https://www.facebook.com/groups/144970395596912/) on els usuaris pengen molt sovint les incidències que van trobant conduint per la tan criticada carretera de la vergonya (en minúscules tota ella, no es mereix més). Avisen d’accidents, senglars, obres, controls… i en general de qualsevol incidència que hi hagi.
El grup pertany a la Plataforma Carretera de la Vergonya, el qual va ser prou actiu durant uns mesos com per posar el problema que suposa circular-hi a les portades dels principals diaris gironins.
Com que no m’agrada tenir el Facebook al mòbil, vaig decidir buscar alguna manera de posar aquests avisos al meu mòbil Android. Amb Iphone no en tinc ni idea de com es faria, però suposo que hi ha també alguna manera.
Es veu així:
El que cal fer doncs és baixar-se des del Google Play un programa que ho permet. Es diu “Sparse rss” i és gratis:
https://play.google.com/store/apps/details?id=de.shandschuh.sparserss&hl=ca
Llavors el programa s’ha de configurar dient-li que volem veure els missatges del grup del facebook de la Plataforma Carretera de la Vergonya. Per fer-ho entrem al programa i cliquem al menú “Add feed” (afegeix font)
Al camp URL hi posarem: https://facebook-rss.herokuapp.com/rss/144970395596912
i al camp Title hi podem posar: Avisos carretera de la vergonya
Una vegada afegida la font d’on surten els missatges al programa, ens caldrà afegir l’Eina (widget) a l’escriptori, per tal de veure els avisos a l’escriptori del mòbil.
Per fer-ho deixem apretat el dit al lloc on vulgueu de l’escriptori del mòbil fins que aparegui l’opció: “Afegeix a l’escriptori”. Seleccionem “Estris” i llavors el programa que ens hem baixat “Sparse RSS”.
Aquí podem configurar com veurem els avisos. Seleccionem òbviament la font (feed) que hem creat “Avisos carretera de la vergonya” i llestos.
El programa també permet enviar notificacions. Així cada cop que algú escriu un avís el mòbil t’avisarà.
Aprofito per demanar a tothom qui no hi sigui i que transiti sovint per aquesta carretera que s’afegeixi al grup del Facebook. Trobo que si ens hi posem tots podrem fins i tot circular per aquesta carretera més segurs!
Aquí el web de la Plataforma (veig que no funciona)
Avui us porto “el Salarímetre”, una eina per comparar el sou que cobres amb el de diferents polítics i esportistes. S’accepten suggerències (via twitter millor) o a jordibabot@gmail.com
http://www.jordibabot.cat/salarimetre
Quan parlem d’idiomes en temes de telefonia em poso nerviós. Jo quan he de trucar a alguna operadora, ja sigui per algun problema, per buscar informació o el que és el mateix, quan em truquen per oferir-me X o Y servei -d’operadores que dius: Com collons saben el meu número??- em foto de mala llet. No és perquè el que em parli sigui en un 80% dels casos una sud-americana des de milers de km de distància, ni perquè em parli en castellà, ni perquè tingui la indecència de trucar-me durant una migdiada, ni tan sols pel fet que disposin de les meves dades quan jo no he marcat enlloc que accepto ofertes comercials. No és res d’això.
El que seria lògic i raonable en les empreses de gran calibre, com és el cas que ens ocupa, és que en una trucada et donessin l’oportunitat d’escollir l’idioma amb el qual vols ser atès, i més quan és una empresa del teu propi país (Catalunya o Espanya, el que vulgueu). No són ganes de tocar el que no sona, com pot pensar força gent: -Bah, què et costa parlar en castellà, no veus que sortiria massa car posar recepcionistes en tots els idiomes?- o -No et moriràs per parlar en castellà 2 minuts- o -En fas un gra massa- o …… Jo el que vull és sentir-me còmode quan parlo. El castellà el domino (o això penso) i no em fa res parlar-lo, però em resulta força més reconfortant parlar en català, ja que és l’idioma amb el que penso i no he d’anar fent traduccions al vol. “Hace feo esto escucha!” XD
Qualsevol podria pensar que sóc, com a vegades he sentit dir, un “fatxa de la llengua” -tela la comparació-, però no és el cas. Admeto que de vegades em poso pesat en certs temes lingüístics, com em passa amb el “tenir que” o amb el “Gerona” (aquests 2 em sobre-passen moltíssim, massa XD), i fins i tot algú ho pensarà amb el cas que m’ha passat durant els últims dies.
El cas és que fa uns dies vaig trucar a Yoigo per a fer-me de contracte -sí, vaig en contra dels meus principis una vegada més-. A Yoigo val a dir que la tinc en molt bona consideració, pels preus, pel servei al client, per les botigues on quasi tot està en català…
Em va atendre una sud-americana amb el seu mono-to característic: -“holabuenastardesconquienhablo?”
“Hola, soy Jordi, tienen servicio en catalán por favor?”
… Segons d’estupefacció …
“mm a ver, unmomentoporfavornoseretire”
… em surt una musiqueta molt mona …
… continua la musiqueta …
… 2 minuts de musiqueta …
Robot: “Su llamada está tardando demasiado, si lo desea, pulse 1 y le llamaremos tan pronto como sea posible”
… ni cas, ja que hi sóc, espero …
… 1 minut de musiqueta, un avís del robot, 1 minut de musiqueta, un avís del robot …
… Al cap d’un quart d’hora -la trucada era gratis, només faltaria- penso: “Una de dos, aquí o m’estan prenent el pèl o realment no tenen servei en català, apretaré l’1, a veure què passa”.
Robot: “Le llamaremos tan pronto como sea posible” i em pengen.
Ningú es va preocupar de dir-me ni tan sols que en aquell moment no em podien oferir el servei en català -si és que el tenien-, que si volia ho podia fer en castellà, cosa a la que -amb certa resignació- hagués accedit, que tampoc sóc tant torra-collons.
Esperant la trucada se’m va fer l’hora de sortir de la feina, una hora després.
El dia següent, si fa o no fa per la mateixa hora que el dia anterior, em truquen del 622. Penso: “Calla, no serà que…” i despenjo: “Sí?”
Noia amb un català perfecte de Girona: “Hola bona tarda, vostè va trucar ahir demanant pel servei d’atenció en català?”
No m’ho podia creure, un dia per ser atès en català! O el que és més fort, un dia per ser atès!!
Vam parlar i fer conya de l’assumpte, no vaig queixar-me gaire no fos cas que se m’emprenyessin, però ella em va dir que el dia anterior no treballava. Em va parlar de les ofertes i vam quedar que ja tornaria a trucar. D’aquí deduïm que en tot Espanya només hi deu haver una persona atenent en català, i encara…
Torno a trucar al cap d’uns dies i el mateix:
Operadora: “Holabuenastardesconquienhablo?”
Com que ja me les veia venir: “Hola soy Jordi, tienen servicio en catalán por favor? Si no puedo hablar con usted, no pasa nada”
Operadora: “NoseretireporfavordonYordi”
… musiqueta ….
… robot …
… musiqueta …
Al cap de 3 minuts, la noia: “Hola bon dia”
No sé si va ser per la meva trucada o què, però passar d’un dia a 3 minuts considero que ja és una bona millora.
Que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.
Aquest escrit havia quedat al calaix de sastre, no sé per què! Que aprofiti.
(Article que sortirà a la pròxima revista “Batall”, del Grup Excursionista Amerenc Esquelles)
Excursió a la Punta Alta (Vall de Boí):
De tant en tant de les nits de lucidesa a Can Franco se n?extreuen coses positives. Va ser en una d?aquestes llargues vetllades nocturnes que alguns membres de l?extint Grup Esquelles Jove -ja fa més de 12 anys- vam posar data per a recordar vells temps i fer una ?excursioneta? un pèl més adulta que les d?abans. Tan adulta com fer un 3000, altura a la qual mai vam arribar quan érem els Esquelles Jove -i que molts dels lectors del Batall deuen haver assolit fa temps segurament-. Suposo que les ?nits salseteres? van contribuir a que mai ens animéssim del tot a assolir tal fita…
El guia espiritual de l?expedició va ser -com no podia ser d?altra manera- el gurú del muntanyisme i ex-monitor esquella-jovenc Ramon Tarrés. Ell va ser el creador d?una llista de coses imprescindibles per als que ja havíem oblidat com fer una autèntica maleta excursionista, on hi apareixien per primera vegada frontals, grampons, samarretes tèrmiques, pantalons NO texans, bastons de caminar… coses que fins fa poc un servidor creia que només les utilitzaba l?Edurne Pasaban.
Després d?unes quantes compres d?última hora al Decathlon -barretes energètiques incloses- tot era a punt. Ens acompanyaria en Ramon2 (Ramon del Molino), un company d?aventures d?en Ramon1, la qual cosa feia pressagiar una marxa accelerada talment com si la BSO hagués de ser la de ?The Ramones?. Així el grup el formàvem l?Albert ?el Resbalador? Blanch, la Roser galtes vermelles Vidal, la Núria sense xiruques Sitjà, en Josep GPS Tràfach, els 2 Ramons de Celrà i jo mateix.
Les previsions pel cap de setmana del 3 i el 4 de juliol éren força dolentes i s?esperaven -tal com sempre diuen- ?ruixats diversos i tempestes locals als Pirineus?. Bé, ja només baixar del cotxe va començar a ruinejar i alguns ja ens vèiem tornant l?endemà amb la cua entre-cames. No obstant, aquella pluja pixanera ens va ajudar a fer més fresca la caminada fins al Refugi de Ventosa i Calvell.
El Refugi és cosa fina. Amb un paisatge idíl·lic, amb l?estany negre als seus peus i envoltat de tots els pics més alts de la contrada, fa que la vista des de qualsevol de les seves finestres sigui un quadre digne d?emmarcar. Menció a part per la qualitat del menjar. L?amanida amb herbes de la zona -dels plats més sorprenents que he menjat últimament-, i una bona sopa de peix a aquelles altures van fer pair millor la retransmissió via ràdio -i posterior resultat- del partit Paraguay VS Espanya.
Sorprenentment, aquell xim-xim del dia anterior -i algun tro nocturn barrejat amb els roncs d?algun desaprensiu del refugi- va donar pas a un dia esplèndid. Ni rastre de ?tempestes locals? com va dir en Tomàs moltbonanit Molina. Això sí, les nevades d?aquest hivern van fer que en força ocasions haguéssim de saltar els torrents d?aigua de desglaç que a cada moment s?anaven interposant en el nostre camí, i val a dir que en alguns moments alguns vam -sí, és en primera persona- estar a punt de fer un ràfting improvitzat de tornada cap al refugi.
Salvats els obstacles i amb alguna que altra mullena de sabata, començava l?episodi de pujada. Alguns vam descobrir les bondats dels pals per caminar just aquí. Poder ?remar? a cada passa la veritat és que ajuda força a pujar més descarregat de cames. Els portadors de GPS i altímetre ens anaven informant cada cert temps dels metres haguts i per haver, a mode de caminada 2.0. S?acostava el que seria la gran novetat per alguns de nosaltres en una sortida excursionista, els grampons.
No havíem fet ni 100 metres per la neu que a l?Albert ja li va donar per fer patinatge artístic cap avall. Just es va frenar quan començava una pendent forta que potser alguna estripada de roba -per no dir d?ungles- li hagués costat. Això ens va fer anar més amb compte per més endavant, ja que les pujades que vam haver de fer eren prou empinades. Després de sortejar algun esboranc pel camí equivocat i de contemplar alguna imatge del pal ?Al filo de lo imposible?-amb la Roser encordada i tot- vam arribar al cim, i amb això ja puc dir que realment la Punta, d?Alta ho és força. 3014 metres de muntanya, que s?alcen enfront de tota la immensitat dels Pirineus, amb l?Aneto a l?Oest i una vista espectacular de part dels llacs i racons del Parc Nacional d?Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Uns metres que comporten, com és tradició en els Esquelles, 3 ampolles de cava en algun futur sopar d?expedició per celebrar-ho.
El vídeo de l?excursió -no espereu gran cosa- el podeu trobar a Yotube buscant: ?Punta Alta juliol 2010?.
Jordi ?el reporter? Babot
Us imagineu poder jugar al mític Super Mario Bros per la NES, però amb personatges d’altres videojocs?
Des d’aquesta web es pot fer! És un emulador del joc, on pots triar diferents personatges, amb la música, sons i armes del respectiu joc.
Zelda, Simon, Samus, Megaman, Contra… per llagrimejar vaja XD
Juga-hi aquí!!
http://www.newgrounds.com/portal/view/534416
No és que es faci la versió d’aquesta gran sèrie de la nostra infància amb actors de carn i ossos, no…
Home la veritat és que veure en Brad Pitt vestit de color vermell amb una butxaca de cangur al darrere plena de bombolles tindria la seva gràcia 😛
És només que he trobat aquest vídeo, on un glòbul blanc real va a la recerca i captura d’un bacteri. No havia vist mai el nostre sistema immunològic en acció, per la qual cosa ho he trobat molt sorprenent! Fins i tot es pot apreciar l’estat de satisfacció del glòbul quan es “menja” el bacteri. Un estat de repòs volent dir: “Feina feta!”
Via Microsiervos.
Cada vegada estem més immersos a Internet, i més amb l’aparició dels smart-phones del pal Iphone i demés intents d’igualar-lo. Deixant de banda el fet preocupant que comporta això (Jo he experimentat sentir-me aïllat en una taula de 4 on 3 persones tenien un Iphone), cada vegada és més corrent llegir notícies a la xarxa, poder comentar-les en línia, o enllaçar-les a xarxes socials (Facebook) per tal de donar-les a conèixer i poder copsar així l’opinió de les teves amistats virtuals, donant pas moltes vegades a autèntics debats.
Ha arribat a tal punt, o més ben dit, “He arribat a tal punt”, que a vegades trobo a faltar l’opció de comentar als articles dels diaris mentre estic prenent un cafè al Bar. No em negareu que seria prou divertit i fins i tot molt útil poder contrastar opinions entre els lectors “físics” del diari.
Barrinant-hi m’ha vingut en ment un experiment que va fer la revista Esquire a EEUU:
El quadrat que està sota en Robert Downey Jr. és un codi visual, no sé si és exactament un codi QR però si no és quelcom semblant. De codis QR ja n’havia parlat aquí al bloc (A veure si algú més troba la solució i ho posa als comentaris hehe):
Són codis que es desxifren fent-hi una foto i desxifrant-los amb el programa adient. L’iphone, telèfons amb Android i fins i tot mòbils amb Java tenen aplicacions que ho automatitzen.
Amb això el que s’aconsegueix és una simbiosis entre el mitjà escrit i el virtual, podent fins i tot mitjançant la realitat augmentada afegir components virtuals al text, tal com es veu al vídeo.
La idea seria utilitzar aquest codi (imprès a cada article del diari) per enllaçar l’article amb els comentaris a internet. Una idea prou potent, no creieu? És més, crec que no tardarem a veure-ho per tot arreu. Temps al temps.
Cada vegada criden menys l’atenció els vídeos amb efectes integrats en 3D. No estic a l’aguait dels avenços que es produeixen en el món del software de creació d’aquest tipus d’efectes (After effects, Maya, 3D Studio, Avid, Blender…), però molt segurament cada vegada hi integren més facilitats a l’hora d’afegir objectes dins el metratge, fins al punt que queden coses tant aconseguides com aquesta:
Per fer això mateix, fa uns anys calien mesos (anys) de pràctica i hores de procés de renderització amb les màquines més modernes. El software avança al ritme que ho fa el hardware (I fins i tot a vegades va més ràpid!) i no serà estrany d’aquí poc veure un botó “Afegir objecte” dins de qualsevol d’aquests programes per inserir, per exemple, un dinosaure dins l’església on el teu cosí petit està fent la comunió.
Amb aquests avenços tècnics no em puc treure del cap com pot ser que encara no hi hagi quelcom semblant però relacionat amb el so, o millor dit amb la música. Poder, a partir d’un arxiu musical (mp3 posem-hi)
wii music
loquendo
vocaloid
mike oldfield
persones parlant radiografia http://caballe.cat/wp/radiografies-de-persones-parlant/
songsmith
Fa uns mesos, al juliol concretament, vaig poder veure el cotxe de Google Street View pels carrers de Girona. Va sortir a tots els diaris de la zona que molt aviat podríem veure els carrers de la ciutat, tal i com ja es podia fer per Barcelona, en versió online.
Bé, la cosa ha anat més enllà, ja que la gent de Google ha viatjat una mica més, i a partir d’avui podem veure no solament Girona, sinó gran part de les carreteres de tot Catalunya.
La foto on havia de sortir jo saludant a càmara no ha sortit (ooooh!), ni tampoc la planxa que vam penjar des de l’habitació del meu pis per tal que sortís immortalitzada 😛
I tu, hi surts??
PD: Quedem a Correus?
Vist a la Tafanera.