Quan parlem d’idiomes en temes de telefonia em poso nerviós. Jo quan he de trucar a alguna operadora, ja sigui per algun problema, per buscar informació o el que és el mateix, quan em truquen per oferir-me X o Y servei -d’operadores que dius: Com collons saben el meu número??- em foto de mala llet. No és perquè el que em parli sigui en un 80% dels casos una sud-americana des de milers de km de distància, ni perquè em parli en castellà, ni perquè tingui la indecència de trucar-me durant una migdiada, ni tan sols pel fet que disposin de les meves dades quan jo no he marcat enlloc que accepto ofertes comercials. No és res d’això.
El que seria lògic i raonable en les empreses de gran calibre, com és el cas que ens ocupa, és que en una trucada et donessin l’oportunitat d’escollir l’idioma amb el qual vols ser atès, i més quan és una empresa del teu propi país (Catalunya o Espanya, el que vulgueu). No són ganes de tocar el que no sona, com pot pensar força gent: -Bah, què et costa parlar en castellà, no veus que sortiria massa car posar recepcionistes en tots els idiomes?- o -No et moriràs per parlar en castellà 2 minuts- o -En fas un gra massa- o …… Jo el que vull és sentir-me còmode quan parlo. El castellà el domino (o això penso) i no em fa res parlar-lo, però em resulta força més reconfortant parlar en català, ja que és l’idioma amb el que penso i no he d’anar fent traduccions al vol. “Hace feo esto escucha!” XD
Qualsevol podria pensar que sóc, com a vegades he sentit dir, un “fatxa de la llengua” -tela la comparació-, però no és el cas. Admeto que de vegades em poso pesat en certs temes lingüístics, com em passa amb el “tenir que” o amb el “Gerona” (aquests 2 em sobre-passen moltíssim, massa XD), i fins i tot algú ho pensarà amb el cas que m’ha passat durant els últims dies.
El cas és que fa uns dies vaig trucar a Yoigo per a fer-me de contracte -sí, vaig en contra dels meus principis una vegada més-. A Yoigo val a dir que la tinc en molt bona consideració, pels preus, pel servei al client, per les botigues on quasi tot està en català…
Em va atendre una sud-americana amb el seu mono-to característic: -“holabuenastardesconquienhablo?”
“Hola, soy Jordi, tienen servicio en catalán por favor?”
… Segons d’estupefacció …
“mm a ver, unmomentoporfavornoseretire”
… em surt una musiqueta molt mona …
… continua la musiqueta …
… 2 minuts de musiqueta …
Robot: “Su llamada está tardando demasiado, si lo desea, pulse 1 y le llamaremos tan pronto como sea posible”
… ni cas, ja que hi sóc, espero …
… 1 minut de musiqueta, un avís del robot, 1 minut de musiqueta, un avís del robot …
… Al cap d’un quart d’hora -la trucada era gratis, només faltaria- penso: “Una de dos, aquí o m’estan prenent el pèl o realment no tenen servei en català, apretaré l’1, a veure què passa”.
Robot: “Le llamaremos tan pronto como sea posible” i em pengen.
Ningú es va preocupar de dir-me ni tan sols que en aquell moment no em podien oferir el servei en català -si és que el tenien-, que si volia ho podia fer en castellà, cosa a la que -amb certa resignació- hagués accedit, que tampoc sóc tant torra-collons.
Esperant la trucada se’m va fer l’hora de sortir de la feina, una hora després.
El dia següent, si fa o no fa per la mateixa hora que el dia anterior, em truquen del 622. Penso: “Calla, no serà que…” i despenjo: “Sí?”
Noia amb un català perfecte de Girona: “Hola bona tarda, vostè va trucar ahir demanant pel servei d’atenció en català?”
No m’ho podia creure, un dia per ser atès en català! O el que és més fort, un dia per ser atès!!
Vam parlar i fer conya de l’assumpte, no vaig queixar-me gaire no fos cas que se m’emprenyessin, però ella em va dir que el dia anterior no treballava. Em va parlar de les ofertes i vam quedar que ja tornaria a trucar. D’aquí deduïm que en tot Espanya només hi deu haver una persona atenent en català, i encara…
Torno a trucar al cap d’uns dies i el mateix:
Operadora: “Holabuenastardesconquienhablo?”
Com que ja me les veia venir: “Hola soy Jordi, tienen servicio en catalán por favor? Si no puedo hablar con usted, no pasa nada”
Operadora: “NoseretireporfavordonYordi”
… musiqueta ….
… robot …
… musiqueta …
Al cap de 3 minuts, la noia: “Hola bon dia”
No sé si va ser per la meva trucada o què, però passar d’un dia a 3 minuts considero que ja és una bona millora.
Que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.