El cinema 3D

ulleres polaritzades 3D

Fa uns 15 anys ja que vaig assistir per primera vegada a una projecció de cinema en 3D a l’Imax de Barcelona. Quan dic 3D no em refereixo a la sala ultra-panoràmica (omnimax), com molta gent pensa, sino 3D de veritat, amb ulleres polaritzades ultra-fashion.

Les meves esperances abans d’entrar a la sala eren força pessimistes. Veia anuncis de l’Imax per la tele i pensava que era un engany, que el nen aquell que intentava tocar un peix o alguna cosa semblant que sortia de la pantalla era tan sols publicitat cutre, que tot plegat seria una pantalla més grossa i para de contar.
Doncs vet-ho aquí que la sorpresa va ser majúscula. Em vaig ben pell-engallinar quan veig tot d’una a uns pocs centímetres dels meus ulls, un martell que pica amb força una pedra. El pla s’obre i descobreixo que estic immers en un campament arqueològic. Però si hi estic dins! Miro a l’altra gent de la sala. Alguns intenten tocar la pedra, d’altres estan rient traient-se les ulleres i mirant les lents, intentant esbrinar com carai pot funcionar tot allò, alguns d’impassibles (els que ja hi havien assistit alguna vegada dedueixo), i els bocabadats com jo que ho estan flipant en colors.
De què anava la peli ni me’n recordo. Un Tiranosaure en un museu que recobra la vida… tampoc ve al cas, l’argument no importava.
El cas és que el que allò representava era acollonant. Veia al cap d’uns anys ja tots els cinemes equipats amb tecnologies 3D, tothom amb les seves ulleres polaritzades i cap al cine a submergir-te en una de vaquers, una de carreres de cotxes, una de dinosaures… Ho veia totalment possible! Em vaig imaginar fins i tot que la indústria del porno hi tenia molt a guanyar 😛 (ull contingut pujat de to) Craso error!

Passaven els anys i res. Tot seguia igual, cinema en 2D del de sempre, per a què collons vols una dimensió més? Van sortir noves multi-sales per tot arreu, fins i tot a Girona amb els nous i flamants Lauren (R.I.P.) amb sales “con sonido THX envolvente Dolby surround pro logic”. Jo esperava impacient que enmig d’alguna de les desenes i desenes de noves sales que anaven apareixent, en sortís alguna equipada amb tecnologia 3D. Però res. “Què passa? Que ningú va flipar tant com vaig fer-ho jo? Que només és cosa meva?”. Si fins i tot Nintendo va treure un aparell que consistia en unes ulleres en 3D, i pel gran públic! Arcaic, però en 3D escolti! No hi havia manera.

Virtual Boy!
[video:youtube:MKKK6FH1vGw]

Doncs bé, pensant-ho bé, més o menys amb l’edat ja vas veient què va passant “pels puestos”. A la indústria del cinema ja li anava bé com li anava. Si la gent continua anant al cine sense haver de canviar gaire res per què tocar-ho?
Han d’haver-hi canvis més profunds per a fer el primer pas. Per a portar el cinema en 3D al gran públic cal que canviïn coses, i si amics, ja estan canviant.

Amb l’arribada d’internet la gent té accés a multitud de continguts, entre ells cada vegada més les pel·lícules. La gent ja no va tant a les sales de cine com fa alguns anys. És obvi. Només cal sentir les converses de la gent: “M’he baixat Indiana Jones 4 i no m’ha pas agradat”, “Tinc pendents tantes pel·lícules que no donaré l’abast aquest estiu!” o “Fill (la teva mare) baixa’m la peli aquesta nova de’n Richard Gere que es veu que està molt bé”. És un fet, això ja és imparable.
L’empresari del cine ho veu. “Això ja no és el que era”. “Hem de buscar al·licients per fer que tornin al cine!”. El cinema 3D n’és un.
Ja fa temps en James Cameron va fer “Ghost of the Abbys”, el primer llargmetratge íntegre en 3D, al cap de força anys de fer Titanic (li ha durat el cuento a aquest…). No és que sigués el pioner, però que un director així de famós es decanti pel cinema en 3D s’ha de tenir en compte. Les seves noves pel·lícules es podran visionar en sales 3D: “Avatar” i “Battle Angel” (ja les hi dedicaré algun que altre post)

James Cameron 3D

D’aquí un parell d’anys auguro canvis en aquest aspecte, i més amb les noves tècniques per a reproduir pelis d’aquest estil en sales normals. La primera en terres catalanes ha estat “Beowulf”, i no serà l’última, o això espero.

Aquí més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_3D

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.