Si com jo algú de vosaltres es va emocionar amb el tram final d’Amera, amb imatges bucòliques i fins i tot romàntiques del poble d’Amer i voltants, estareu d’acord amb mi que gran part de la “culpa” en tenia la música que l’acompanyava. Aquell era el “main theme” (tema principal) del curt i semblaria que (com d’altres vegades) formés part de la banda sonora d’alguna pel·lícula “baixada” per l’ocasió. Doncs amic meu, res d’això.
De fet tota la música d’Amera va ser composada per la mateixa persona, en Cesc Vilà, membre de Mel Films. Encara recordo no fa gaire que em va dir que es comprava un mega-ordinador nou, amb 2 pantalles, un teclat i un manat de software que ni en John Williams. Vaig pensar que potser en feia un gra massa (com sempre quan algú et diu que es compra la gran màquina tot plegat per fer anar el Messenger i per fer 4 treballs), semblava que fos allò que es diu un “capritxo” com un altre. Per sort i com sol ser habitual en mi anava completament equivocat. Al cap d’uns dies m’obre privat al Messenger, m’envia un tall de cançó (la qual encara dec guardar) i em diu “A veure què et sembla”. Recordo que vaig quedar ben impertèrrit, el nano s’havia agenciat una llibreria de sons d’orquestra i havia començat a crear ja una banda sonora.
D’això diria que no fa ni un 1 any i ja té tota una col·lecció de músiques que “espanta”. No cal dir que ara ha millorat molt. A la seva web en podreu escoltar un bon grapat.