Farà cosa d’un any i mig que vaig veure aquest vídeo. En Randy Pausch ens explicava, com si fos una classe d’universitat normal, que tenia un càncer terminal i li quedaven pocs mesos de vida. Recordo que fins i tot em va saltar alguna llàgrima escoltant com havia aconseguit els somnis de la seva vida, alguns de manera força estrambòtica, amenitzant la conferència amb fotos de la seva infantesa, dels estudis, de la feina, dels seus fills i de la seva dona. Vaig trobar sorprenent el fet de que sabent que li quedava poc temps en Randy es mostrava totalment dins els seus cabals, tant psíquicament com físicament, fent acudits brillants i fins i tot fent flexions enmig de la multitudinària “classe” que pocs podríem fer.
Bé, ahir després de molt de temps vaig tornar a saber d’ell. En Randy ens va deixar el dia 25 de juliol del 2008, molt després del que ell i els metges esperaven.
Tota una lliçó de vida:
[video:youtube:e0ZwxhFUAOo]