Categoria:

En Lilo s’ha currat una taula comparativa de targetes gràfiques actuals per tal de comparar quina és més adient pels temps que corren. A veure si algú amb més bona economia que jo n’hi treu profit!

També fa aquestes consideracions:

GT/s (GigaTexels/s) és potencia 3D real, son milions de polígons per segon.

GFLOPs és potència no-3D, són milions d’operacions en coma flotant per segon, es fa servir amb programes que facin servir CUDA, que ajuden ala CPU principal a fer feines no-3D

GB/s són els Mhz de la ram multiplicats per la mida del bus de la ram, ens diu si la ram és ràpida o no, ja que no n’hi ha prou mirant els Mhz

M’agradaria recordar que la quantitat de memòria no és la potència d’una targeta, sempre porten l’adequada per la potència que tenen, i en gamma baixa normalment en porten més del compte per temes de màrketing ja que molta gent es pensa que com més RAM tiren més… ¬_¬’

Per exemple, la Radeon 6850 té una memòria molt ràpida però no te prou potència 3D per aprofitar-la

I la GTS 250 té molta potència 3D però la ram fa de coll d’ampolla

Això són diferents proves que ha fet un mateix grup de recerca a Silicon Valley, el Willow Garage:

Segons sembla el futur de la robòtica pinta molt bé, ja que han venut el seu robot (carregat amb un sistema operatiu lliure encarat a la robòtica) a varies universitats i organitzacions, les quals el faran servir per recerca. En voleu un? Cada robot val 400000$

Vist per aquí.

Un dels principals problemes que es troba tothom qui viu en una ciutat és la de buscar/trobar aparcament “gratis”. Ho poso entre cometes perquè últimament un servidor ha hagut de pagar 2 multes d’estacionament, una d’elles amb grua, i 2 reparacions de retrovisors, amb la qual cosa potser m’hagués sortit més a compte llogar un aparcament…

Sí, cada vegada es fa més difícil aparcar, i més quan el “teu” Ajuntament decideix pintar de color blau certes línies de l’asfalt, on ningú amb 2 dits de front ho hagués fet…

Quan vaig veure per primera vegada als aparcaments de, per exemple, grans centres comercials el sistema làser de detecció d’obstacles implementat per tal de detectar si hi havia o no un cotxe aparcat, vaig pensar que era una molt bona solució per evitar perdre temps.

Alguna vegada buscant aparcament (quan ja portava mitja hora dins el cotxe extasiat) m’havia passat pel cap que aquest sistema es podria aplicar als carrers de tota una ciutat, però me’l treia ràpidament del cap al pensar que seria totalment inviable. Una línia de làsers (o el sistema que sigui) per sota de tot arreu on hi pot haver un aparcament pot comportar aixecar l’asfalt de tota una ciutat!

Doncs bé, uns estudiants de Barcelona (UAB) resulta que ho estan investigant. El sistema es diu XALOC: “Xarxes de sensors per a la gestió d?Aparcaments púbics i localització” i ves per on, ja ho estan posant en marxa. No calen cables subterranis, tant sols un sensor i un emissor wifi per aparcament. Cada un costa 170?, però tenint en compte la quantitat de temps, combustible i paciència que estalvia, ho trobo irrisori per qualsevol Ajuntament amb seny.

A més amb l’aparició dels Smart-Phones la cosa es posa interessant, ja que en tot moment podràs veure on hi ha aparcament, i així estalviar-te un temps preciós buscant.

A veure quan ho veiem per Girona 😉

Més informació: http://www.elwebdesants.com/2010/07/inventen-un-navegador-per-localitzar.html

Després del robot que camina com un humà, arriba el robot escarabat:

Fa cosa eh! Als que els repugnin els escarabats ja tenen el seu joguet preferit per Reis 😉

Vist a Microsiervos.

Se m’acudeixen moltes aplicacions amb això, algunes surten al vídeo, però d’altres podrien ser per exemple algun aparell com els de l’anterior article, per transportar persones i amb capacitat per anar en qualsevol direcció.

Gran part de la culpa de l’aparició d’aquestes tecnologies en tenen els acceleròmetres, utilitzats també en molts dispositius portàtils. L’Iphone va ser dels primers, i molt probablement aquest n’ha estat el gran abanderat, per tal que molta gent es fixés amb les seves possibilitats.

Ara, també ho deien del Segway:

Minut 2:25 del vídeo – Treure objectes sense esborrar el fons (emplenant el fons segons el patró que hi ha al cantó de l’objecte)

Minut 3:35 del vídeo – Emplenar espais buits automàticament interpretant la imatge.

Vaja, un “tampón clonar” intel·ligent (“tampón interpretar”?)

Un altre exemple de com utilitzar la realitat augmentada. Billar per novells:

Noves notícies corroboren un altre article que havia fet en aquest bloc.

Resulta que Youtube (per qui no ho sàpiga encara, és de Google), amb el seu afany per a dominar tot vídeo de la xarxa (i ja de pas, tot el món), ha implementat no fa gaire per a tots els usuaris la possibilitat de subtitular qualsevol vídeo pujat automàticament. Això és una gran notícia per la gent que estem interessats en aprendre idiomes indirectament mentre es navega, almenys aprendre a entendre’ls. I ja no parlo de les persones amb problemes auditius.

El sistema només funciona de moment amb vídeos sense gaire soroll de fons i en anglès, encara que és de preveure que l’aniran millorant cada dia i per a més idiomes (esperem que incloguin el català). També es simplifica molt la tasca de subtitulació, ja que et permet retocar el text creat automàticament de manera molt fàcil. Així mateix mitjançant el “translate” hi ha l’opció de traduir subtítols al vol. D’aquí ve el títol de l’article, ja que queda poc per a que surti algun traductor instantani de veu emprant aquestes eines. El temps dirà.

Algú que parli l’anglès bé ho prova? 😉

Si algú estava preocupat per la privacitat de les seves dades a les xarxes socials, que es miri el següent vídeo.

Posem per cas que estàs prenent un cafè al Bar de la cantonada de casa, entre pàgina i pàgina del diari observes la gent que està ocupant les altres taules, i et fixes en que a la taula del davant hi tens el que molts/moltes anomenaríem un “bé de Déu”, una persona atractiva, vaja. Si ets dels que, com jo, no gosaries ni tan sols creuar-li una mirada semi-interessant, aquesta aplicació t’ajudarà. Tan sols cal apuntar la càmara del teu mòbil cap a l’ésser diví esmentat i creuar els dits esperant que tal persona no hagi desactivat les seves dades personals del seu compte (cosa que per altra banda està demostrat al Facebook que poca gent fa) per tal de conèixer dades importants com: Compte de Facebook, fotos, número de mòbil, adreça, estat civil, talla de sostenidors…

M’imagino ja una super-capturadora de cares ACME a alguns establiments detectant qui va entrant a cada moment. La publicitat personalitzada de Minority report més a la vora…

Vist a Alt1040 again.