El bloc d'en Jordi Babot Casacuberta
Amb el títol ho dic tot. Imagineu-vos milers de mini-helicòpters amb un super-LED enganxat cadascun i sincronitzats al mil·límetre, creant formes i/o pantalles pel cel.
No apte pels dies de vent!
Si abans era el 3D, crec que ara la meva nova fixació són els aparells voladors 😛
Vist a Alt1040.
Quedeu-vos amb la velocitat que puja cap al cel, quasi no es veu! La veritat que amb aquest i aquell que van presentar per l’iphone sembla que aviat en veurem pels carrers de tot arreu, o més aviat pels cels. Amb les funcions de GPS, pot ser un molt bon mitjà per fer enviament de paquets a alta velocitat, per no parlar de les funcions militars que pot fer. El que està clar és que ja el tinc afegit a la meva llista per reis 😉
Si crèiem que el món virtual era cosa només de Google, anàvem ben errats. En una de les conferències tècniques anomenades TED, un responsable de Bing Maps ens ensenya les últimes novetats que incorporarà aquest sistema de mapes. La més impressionant sens dubte és la de poder situar vídeo dins del mapa, i no parlo d’un vídeo pre-gravat com aquell famós d’Haití en 360º, sinó un vídeo en streaming en directe!
Comproveu-ho cap al final del vídeo següent:
No és que es faci la versió d’aquesta gran sèrie de la nostra infància amb actors de carn i ossos, no…
Home la veritat és que veure en Brad Pitt vestit de color vermell amb una butxaca de cangur al darrere plena de bombolles tindria la seva gràcia 😛
És només que he trobat aquest vídeo, on un glòbul blanc real va a la recerca i captura d’un bacteri. No havia vist mai el nostre sistema immunològic en acció, per la qual cosa ho he trobat molt sorprenent! Fins i tot es pot apreciar l’estat de satisfacció del glòbul quan es “menja” el bacteri. Un estat de repòs volent dir: “Feina feta!”
Via Microsiervos.
I si la NASA s’hi posa, val més prendre’s-ho seriosament.
És un concepte encara, com ho demostren les dades que es donen:
135 kg. + 45 de bateria.
240 km/h a velocitat de creuer i fins a 480 km/h de màxim.
80 km d’autonomia (De Girona a Barcelona per exemple), amb expectatives a 240-320km (Girona-Saragossa, Girona-Mallorca…).
10 vegades més silenciós que un helicópter, o el que és el mateix, el volum d’una conversa normal (quan és a 150m).
Com sempre es parla d’usos militars en principi.
Article original. Via Fayerwayer.
Un institut coreà està desenvolupant robots per fer les tasques casolanes de cada dia, com per exemple escalfar l’esmorzar al microones, fer torrades, i portar’t-ho directament a taula:
A aquesta velocitat quan ho tens a taula ja deu ser tot fred, però per alguna cosa es comença!
Bonus: Per un moment se m’ha passat pel cap una barreja de robot majordoma amb aquesta:
Definitivament li faltaria velocitat 😛
Cada vegada estem més immersos a Internet, i més amb l’aparició dels smart-phones del pal Iphone i demés intents d’igualar-lo. Deixant de banda el fet preocupant que comporta això (Jo he experimentat sentir-me aïllat en una taula de 4 on 3 persones tenien un Iphone), cada vegada és més corrent llegir notícies a la xarxa, poder comentar-les en línia, o enllaçar-les a xarxes socials (Facebook) per tal de donar-les a conèixer i poder copsar així l’opinió de les teves amistats virtuals, donant pas moltes vegades a autèntics debats.
Ha arribat a tal punt, o més ben dit, “He arribat a tal punt”, que a vegades trobo a faltar l’opció de comentar als articles dels diaris mentre estic prenent un cafè al Bar. No em negareu que seria prou divertit i fins i tot molt útil poder contrastar opinions entre els lectors “físics” del diari.
Barrinant-hi m’ha vingut en ment un experiment que va fer la revista Esquire a EEUU:
El quadrat que està sota en Robert Downey Jr. és un codi visual, no sé si és exactament un codi QR però si no és quelcom semblant. De codis QR ja n’havia parlat aquí al bloc (A veure si algú més troba la solució i ho posa als comentaris hehe):
Són codis que es desxifren fent-hi una foto i desxifrant-los amb el programa adient. L’iphone, telèfons amb Android i fins i tot mòbils amb Java tenen aplicacions que ho automatitzen.
Amb això el que s’aconsegueix és una simbiosis entre el mitjà escrit i el virtual, podent fins i tot mitjançant la realitat augmentada afegir components virtuals al text, tal com es veu al vídeo.
La idea seria utilitzar aquest codi (imprès a cada article del diari) per enllaçar l’article amb els comentaris a internet. Una idea prou potent, no creieu? És més, crec que no tardarem a veure-ho per tot arreu. Temps al temps.
El CES és una fira que es fa cada any on es mostren centenars de nous gadgets que tot amant de noves tecnologies voldria tenir.
Aquí us deixo el que més m’ha sorprès de tota aquesta edició, no m’agrada parlar d’especificacions tècniques ni d’aparells simplement millorats. Em centro més amb innovacions sorprenents. També (estrany en mi) obviaré tot el relacionat amb pantalles 3D, predominants a tot arreu ja:
HoloAD, un sistema hologràfic de 180º:
Inside Scoop, una super-pantalla multi-tàctil i multi-connectada a centenars de llocs web d’informació instantània:
Super Slim Video Pen 2, una càmera espia HD dins un bolígraf.
LBO Light Touch, una pantalla tàctil… sense pantalla:
Televisió sense cables d’electricitat, utilitzant la witricity (la witricitat en català?), o electricitat sense cables
Parrot AR.Drone, un mini-helicòpter amb càmera controlat i visualitzat amb l’iphone (ull perquè diuen que utilitzarà realitat augmentada, o el que és el mateix, podràs volar/visualitzar pel garatge de casa disparant a enemics incrustats a la pantalla de l’iphone):
TOT tret de la imprescindible Fayerwayer.
Cada vegada criden menys l’atenció els vídeos amb efectes integrats en 3D. No estic a l’aguait dels avenços que es produeixen en el món del software de creació d’aquest tipus d’efectes (After effects, Maya, 3D Studio, Avid, Blender…), però molt segurament cada vegada hi integren més facilitats a l’hora d’afegir objectes dins el metratge, fins al punt que queden coses tant aconseguides com aquesta:
Per fer això mateix, fa uns anys calien mesos (anys) de pràctica i hores de procés de renderització amb les màquines més modernes. El software avança al ritme que ho fa el hardware (I fins i tot a vegades va més ràpid!) i no serà estrany d’aquí poc veure un botó “Afegir objecte” dins de qualsevol d’aquests programes per inserir, per exemple, un dinosaure dins l’església on el teu cosí petit està fent la comunió.
Amb aquests avenços tècnics no em puc treure del cap com pot ser que encara no hi hagi quelcom semblant però relacionat amb el so, o millor dit amb la música. Poder, a partir d’un arxiu musical (mp3 posem-hi)
wii music
loquendo
vocaloid
mike oldfield
persones parlant radiografia http://caballe.cat/wp/radiografies-de-persones-parlant/
songsmith
Una de les poques coses de les quals em puc vanagloriar és el fet d’estar al dia en tecnologia on-line. Si segueixes aquest bloc de tant en tant veuràs que més o menys (menys que més) domino en el tema, més que res per propi interès en el desenvolupament de noves tecnologies. Un hobby com un altre vaja.
Tot això ve de que el passat dissabte estàvem dinant tranquil·lament amb uns amics, i va sortir el tocadíssim tema de “com inventar una cosa per forrar-se de diners instantàniament”. Com que el nostre rang d’imaginació va sempre enfocat cap a internet (coses friquis segons altres), van començar a sortir propostes més o menys innovadores. Després de tirar-ne alguna per terra dient el nom exacte del servei ja existent (algú encara no sabia de l’existència de Flickr) me’n va cridar una l’atenció: Un cercador d’informació a partir de fotos. Alguna cosa semblant al Google o al Bing però en comptes de buscar informació a partir d’un text, seria buscar informació a partir d’una imatge. Així per exemple a partir de la fotografia de la Catedral de Girona (amb la pròpia foto, dades de GPS, brúixola i inclinació del mòbil o la càmara utilitzats per fer la foto) el servei et diria tota la informació, sense haver de teclejar res.
Ràpidament la meva ment va anar en busca del servei ja existent. Detectors de cares ja existeixen, així com detectors de similitud d’imatges o un arbre semàntic d’imatges. No definitivament no existia res semblant.
Fins que ahir (sí amics, AHIR) veig que fa pocs dies un nou servei de Google permet fer EXACTAMENT el que dèiem (només per mòbils). Es diu Google Goggles i una vegada més deixa per inútils les ganes de trobar coses noves… ja comença a ser frustrant 😛