El 19 de novembre VAGA INFORMÀTICA

logo vaga informàtica

Ja n’hi ha prou de menysprear la nostra professió. I és que quan dius que ets informàtic la gent et mira estrany, com si fóssis un animal nauseabund sorgit d’una cova on hi fa experiments creuant cables i manipulant bits i arrays sense sentit. Fins i tot fa cosa explicar de què treballes, sembla que la gent se n’hagi de riure. Hi ha un profund desconeixement del tema: “Però tu així vens ordinadors i també n’arregles no?” “L’ordinador em va lent, què pot ser?” “L’internet em va lent, què pot ser?” “Se m’obren finestres” “Quin ordinador em compro?” “Portàtil o Torre?” “M’instales l’office?” “Tens el ContaPlus?” “Baixa’m una peli maco” “Grava’m un CD” “Digues una web per baixar-me porno” … i així fins l’infinit.

La nostra (meva) feina no consisteix en això. D’acord, gràcies a que potser ens passem més hores davant l’ordinador sabem més coses relacionades amb l’informàtica, com pot ser internet, configuració del windows XP, seguretat online, programes “estandars” i alternatius, antivirus… Però la teoria no és aquesta. Nosaltres ens dediquem (parlo de l’enginyeria tècnica en iformàtica de gestió, almenys) a crear i mantenir sistemes de gestió.
Crear = pensar el projecte, tenir en compte infinites variables, necessitats del client…
Mantenir = assegurar i garantir que el sistema funcionarà durant tant de temps com sigui possible
sistemes = programa, aplicació, web… per ordinador, mòbil, servidor remot, caixa registradora, caixer automàtic, qualsevol aparell hagut i per haver… per windows, mac, linux, symbian, android…
de gestió = gestionar (afegir, modificar,esborrar) tot tipus de dades relacionades entre elles sense comprometre’n l’estabilitat i l’integritat (bases de dades,fitxers…), garantir seguretat, crear backups, disseny de pantalles d’entrada de dades maques perquè el client no s’espanti… tot creat amb centenars de llenguatges de programació: C++, java, visual basic, php, asp, cobol…

Tot això la majoria de vegades cobrant misèries, molt menys (però molt!) del que pot cobrar qualsevol comercial o qualsevol paleta, per dir alguna cosa.

És més que res per aixó que ens queixem. Els recents articles sobre la desaparició de l’enginyeria informàtica (fals finalment), la falta de competències respecte a d’altres titulacions, la falta de reconeixement per part de les autoritats… no són més que la gota que ha fet vessar el vas.
Hi ha moltes tires cómiques i acudits sobre el tema dels informàtics que fan gràcia i ho acollonen. Nosaltres ens en riem és clar (és més, quasi totes estan fetes pels propis informàtics), les gracietes sempre estan bé, però quan veus que et trepitgen una vegada i una altra alguna cosa s’hi ha de fer.

I és per això que pel 19 de Novembre del 2008 hi ha convocada una VAGA GENERAL D’INFORMÀTICS, a la qual m’hi penso unir sense cap mena de dubte, cosa que espero que molts amics i coneguts del gremi secundin.

“Em podries venir a mirar l’ordinador que…” XEEEEEEC!!

Més informació si cliques
Continua llegint «El 19 de novembre VAGA INFORMÀTICA»

Ja no cal aprendre idiomes!

Potser em precipito, però de raons per afirmar tal cosa no me’n falten. Sí amics, d’aquí a molt poc ja no caldrà aprendre idiomes. Hi ha una empresa que hi està treballant a marxes forçades, no de manera literal, sino amb petits projectes que ben barrejats i al punt just de sal ho permetran.

Quina empresa pot estar al darrere de tot això. Una pista: comença am G.

Premi! Sí, Google, com no!

Fa uns dies parlava sobre la possibilitat de traduir qualsevol web o text amb qualsevol idioma al català (per exemple) i viceversa. Ja tenim el primer ingredient.

Això es deixa coure a foc lent amb una mica d’oli, fins que comenci a quedar dauradet.

De mentres en un altre recipient hi avoquem la possibilitat d’afegir subtítols als vídeos de youtube. Hi posem un gra d’all trocejat i salpebrem.

Ho barregem amb el primer ingredient i ja tenim l’opció de veure qualsevol video subtitolat de youtube al teu idioma.

Ho deixem al foc 30 minuts i anem barrejant de tant en quant, que no es cremi.

En tercer lloc agafem un tall del reconeixement de veu en vídeos de youtube. L’afegim a la barreja.

Ja tenim qualsevol vídeo de youtube hagut i per haver subtitolat i traduit al teu idioma. Fàcil no?

Emplatem i servim.

Explicada la recepta anem a comentar les diferents consideracions a tenir en compte.

gaudi google

De moment el sistema de reconeixement de veu de Google funciona bé en anglès, i només quan parla una persona, en un discurs o entrevista per exemple. L’Obama i en McCain han estat els conillets d’índies.

No cal ser gaire “lumbreras” per adonar-se que en un futur podrem afegir a la recepta el nou sistema operatiu de Google per a mòbils, Android, el qual amb algun programa de gravació de veu, ens traduirà la nostra veu a l’idioma que sigui, convertint la nostra veu a text, traduint al vol, i amb algun altre programa que converteixi text a veu (rollo Loquendo), parli amb l’idioma que ens interessi. Ja podrem explicar al nostre col·lega japonès com fer bé una bona escudella i carn d’olla.

Fins aquí el que he vist al meu palantir.

Bablog secció palantir

Vist via menéame aquí

Envia un correu al futur (al 2035)

emails pel futur

Això és un experiment interessant. Imagina’t que d’aquí a 27 anys (el 2035) reps un correu que et vas escriure tu mateix el 2008. La veritat és que t’ha de sobtar molt (Això si segueixes viu, és clar)
Amb tant de temps poden passar tantes coses que ara mateix ni et pots arribar a imaginar.

Potser estàs casat i emmainadat, o al contrari, divorciat i sense descendència. Potser ni hi seràs! Hi pot haver hagut la tercera guerra mundial, o un cataclisme enorme el 2012. Potser estaràs visquent a la Lluna o a Mart (un pèl flipat sí). Potser ets el president de Catalunya o estàs a la llista Forbes dels més rics del món o anant casa per casa demanant caritat.

La veritat és que dona tant de joc aquesta “semi-màquina-del-temps” que jo em vaig escriure un email llarguíssim amb tot el que se’m va passar pel cap en aquell moment. La situació en la que estic jo, la família, els meus amics, l’actualitat en general… Ja pensant en lo interessant que serà quan ho llegeixi d’aquí 27 anys (la data màxima per poder enviar)

També té d’altres aplicacions. Si creus que algú s’està equivocant amb el que està fent, del pal “No hauries d’anar amb aquesta noia, només et vol per tenir fills, que no ho veus?” o “Deixa de fumar tants porros que acabaràs malament” o “Fes-te nóvia que acabaràs per vestir sants” o “Estudia alguna cosa de profit si et vols guanyar bé la vida” o “acaba el projecte d’una vegada!”… I així tantes altres. Doncs li escrius un correu a aquesta persona per d’aquí a 5 anys, explicant-li que tu ja l’havies avisat i si dona la casualitat que no et va fer cas i tenies raó, ja li pots recriminar pels segles dels segles.

Pot servir per fer apostes. Tothom escriu una aposta: “Em jugo 10? que el Barça guanya la lliga” i un altre “Jo 50 a que la guanya el Madrid”. Tothom ho envia a la mateixa direcció per la data del final de la Lliga. Arribat el dia es fa el veredicte i es salden els premis XD

Ho trobareu aquí: http://emailfuture.com/

El dubte que tinc és quines garanties hi ha que el servei encara aguanti durant tant de temps.

A algú se li acudeixen més utilitats?

FLV amb bitrate variable segons tamany de pantalla

bibap

Durant el VAD de Girona vaig veure en varies pantalles exposades unes aplicacions fetes en Flash que consistien en un “món 3D” en el qual tu podies moure’t amb el ratolí (BODY IN BITS AND PIECES). He posat 3D entre cometes perquè no era ben bé 3D, més aviat era 2.5D, ja que tu et movies per l’espai, però el que veies que s’apropava i allunyava eren “sprites 2D” (un sprite són simplement un conjunt de punts en 2 dimensions) col·locats enmig d’un món 3D en blanc. L’efecte era força bo, i més quan per exemple clicaves a la porta d’alguna casa. La porta es convertia en vídeo i d’allà en sortien persones i feien alguna coreografia paranoica. Ho podeu veure aquí.

No obstant tot queia a troços quan començaves a voltar pel món 3D amb varis videos engegats. La culpa era óbviament de l’ordinador que pobret no podia amb tant de procés, però no tota. Em va venir al cap una idea (la qual he buscat i no n’he trobat referències, de moment) i és un format de video amb bitrate variable segons la grandària d’aquest. I m’explico.

El bitrate d’un video és la quantitat de píxels per segon que emet. Quan més gran és el bitrate (I si la qualitat acompanya) més gran serà la resolució d’imatge, i més li costarà a l’aparell/aplicació reproductor fer-lo anar. El bitrate d’un BlueRay és molt més alt que per exemple el bitrate d’un video filmat amb el mòbil.

A alguns ordinadors actuals els costa encara reproduir videos en HD, i no diem ja si intentem obrir-ne 2 o 3 a la vegada. Ni el teu ordinador nou de trinca pot segurament. Aquí ve la idea.

Un format (al títol dic FLV per ser el més utilitzat actualment: Youtube i succedanis) que permeti reduir el bitrate del vídeo que s’està reproduint al mateix temps que es redueix la pantalla. Així podríem tenir al mateix temps reproduint-se 50 videos HD en pantalla, tots amb una resolució pèssima però innecessària degut al tamany del video. Llavors si t’acostes a un dells el bitrate es va adequant al tamany de la pantalla.

I per què ho dic si tant bona és la idea?

1- Segur que existeix algo semblant.
2- Remenar coses d’aquestes (codecs, filtres, algoritmes de compressió) ha de ser un autèntic conyàs i
3- has de passar’t-hi una d’hores que francament, millor deixar-ho en mans d’algun friqui oriental 😛

Ho he deixat anar tot mentres pensava, no feu gaire cas dels errors que hi puguin haver. Si algú sap alguna cosa sobre aquest tema que m’ho digui!

Nant-hi